Trobem que Vilafranca ja apareix a la documentació cap al segle XI, i al segle XIII ja és una vila formada i rica, amb la construcció de l'església de Sant Maria i la capella de Sant Joan, i al segle XIV la construcció de les muralles que l'envolten. Al segle XVI es va aixecar el convent dels Trinitaris al carrer de la Font. I el 1599 l'Ajuntament es va instal·lar a la seva seu actual.
De l'època moderna és del moment en que ara en disposem de majors elements arquitectonics, com la biblioteca Torras i Bages, la casa Lleó, el Palau Baltà, la casa de la Pia Almoina..., i ja de finals del segle XIX i inicis del XX diferents mostres d'arquitectura modernista i noucentista.
És durant el segle XIX que diferents nuclis que hi havia fora de les muralles van començar a crèixer configurant els primers barris fora de l'actual centre. Així tenim el barri de Sant Julià, nascut al voltant del convent de Sant Francesc, el creixement cap al nord, al carrer de Santa Magdalena, i a mitjans del XIX, amb la construcció de les rambles, es marca el creixement cap a l'estació, barri de la Barceloneta, i cap al Poble Nou.
Fins a mitjans del segle XIX el principal espai del centre era la Plaça Major -actual Plaça de la Constitució-, però amb el trasllat del cementiri fora del nucli urbà i l'enderroc de la comanda dels Hospitalers, es van obrir la Plaça de Jaume I i la de Sant Joan respectivament. No és fins el 1937 que es va obrir la Plaça de la Vila, amb l'enderroc de la casa del Comte Moy.
